Si fos per l’economia…

Article de Rafael Beneyto Cabanes a l’Avui el passat 21 d’abril

Una situació de crisi econòmica persistent i el retràs en que la majoria dels responsables polítics la solen afrontar, han estat les raons bàsiques per a justificar canvis d’equips de govern. Habitualment, quan des del govern s’ha gestionat èpoques de creixement no s’han utilitzat instruments de control de la despesa pública. Si els ingressos creixien, les despeses també, sense parar-se a valorar la conveniència de determinades actuacions i el seu manteniment futur. Quan canvia el cicle és molt difícil adaptar la tendència de les despeses. Pel bé de l’economia, després d’un govern que gasta sense control, cal que en vinga un que anuncie que s’ha acabat la festa, que traga de baix de les catifes les despeses ocultes, que toca estalviar i prioritzar molt bé l’ús dels pocs ingressos que ara entren. Confiem que els valencians ho voran així, pel bé del nostre futur econòmic i social.

El resultat de la política econòmica d’un govern es valora pel creixement econòmic i l’ocupació de la ma d’obra. I no ens oblidem que son competències del govern valencià, i així ho reconeix l’Estatut, la promoció de l’activitat econòmica al seu territori i les polítiques actives d’ocupació.

Un dels indicadors més representatius per a mesurar el nivell relatiu de desenvolupament de les economies regionals és el PIB per habitant a preus de mercat. Si l’analitzem trobem resultats molt pobres per a l’economia valenciana. El model de creixement econòmic fonamentat en activitats molt intensives en ma d’obra, ens ha dut a que en nou anys (2000-2009) els valencians en perdut quasi cinc punts de PIB per habitant en comparació amb la mitjana espanyola. Com que aquest període contempla anys d’expansió i anys de recessió, observem el creixement anual del PIB i trobem que sols els anys 2001 i 2002 l’economia valenciana se situa lleugerament per damunt de la mitjana espanyola, mentre que la resta d’anys ho fa per baix. Ara bé, quan canvia el cicle econòmic, el decreixement valencià se situa per d’amunt de la mitjana espanyola (2009, 2010 i previsió per al 2011), la qual cosa ens mostra una realitat econòmica molt feble.

L’enquesta de població activa (EPA) és el millor instrument estadístic per a observar la taxa d’activitat i d’ocupació d’una economia i l’evolució de la població aturada. L’any 2001, en època de creixement, tant la taxa d’activitat, com la d’ocupació i la d’atur, mostraven millors valors per a l’economia valenciana. Però des de l’any 2007 s’ha donat la volta i els valors de l’economia valenciana són prou mes dolents que la mitjana espanyola. Així la taxa d’ocupació acaba l’any 2010 al 46,44, quan l’any 2001 era de 49,44, i la taxa d’atur arriba fins el 22,91 quan l’any 2001 era sols del 9,44.

I el mèrit o demèrit ho és del govern valencià. No pot ser que l’evolució positiva siga gràcies a l’acció del govern autònom i la negativa per culpa del govern central.

La política econòmica del govern valencià no ha estat positiva, tant en termes de desenvolupament econòmic com d’ocupació. En època de creixement no s’han assignat recursos econòmics suficients per a la promoció de l’activitat econòmica i les polítiques actives, tant industrial com d’ocupació, han estat difuses i amb poca dotació econòmica. Després, en època de crisi, el govern valencià no ha mostrat la més mínima voluntat política per a liderar l’acord amb la resta de forces polítiques, empresaris, sindicats i universitats, d’un full de ruta econòmica creïble i acceptable per a treure a l’economia valenciana d’aquesta situació.

Vull pensar que al País Valencià encara existeix un capital humà i social que creu i desitja l’interès col·lectiu; uns empresaris i sindicats disposats a treballar colze amb colze; emprenedors que busquen la creació de riquesa; i universitats que treballen per la innovació i la creació d’empreses per a la nova economia. Ara sols cal un govern que ho vullga estimular i liderar.

La sostenibilitat de l’estat del benestar

Article d’opinió aparegut al diari Levnate-EMV el passat 11 de març. L’article està signat per Rafael Beneyto Cabanes, Analista financer i Membre del comitè d´experts que redactaren l´informe sobre el nou model de finançament autonòmic.

La sostenibilitat de l´Estat del benestar al País Valencià està amenaçada. Si no aconseguim acabar amb la històrica insuficiència de recursos, l´oferta de serveis públics per als valencians es reduirà i el nivell d´endeutament augmentarà. És imprescindible plantejar un model de finançament autonòmic que no perjudique als valencians i, complementàriament, mesures compensatòries com les que s´han utilitzat en altres comunitats, per a reconèixer els dèficits històrics en l´actuació dels sector públic. Cal un consens social i polític que serveixca de base per a l´elaboració d´un full de ruta àmpliament compartit, que possibilite una solució satisfactòria a un problema tan important per al futur dels valencians. Estes són les principals conclusions de l´informe que va encarregar la Generalitat Valenciana a un comitè d´experts sobre el sistema de finançament autonòmic, finalitzat el 14 de juny de 2010 i lliurat a les Corts Valencianes.
Recordem les xifres. El dèficit fiscal dels valencians amb l´administració central és una constant des de l´any 1978. A l´estudi sobre les balances fiscals realitzat per l´Institut d´Estudis Fiscals (depenent del Ministeri d´Economia i Hisenda) ja es quantificava per a l´any 2005 en 5.645 milions d´euros anuals. Si l´augment de població entre els anys 2002-2008 s´haguera considerat, l´hisenda valenciana hauria rebut 3.400 milions d´euros més. Si durant eixos anys el finançament dels valencians s´haguera situat a la mitjana l´increment de recursos hauria estat de 10.000 milions d´euros. El nou sistema de finançament autonòmic no solventa els problemes d´insuficiència financera dels valencians, ja que rebrem anualment 732 milions d´euros menys que la mitjana de comunitats autònomes.
I ara vegem l´actuació dels polítics valencians. Al mes de juny de 2010, quan l´informe encara no havia estat presentat a les Corts Valencianes, tots els grups parlamentaris, per unanimitat, acordaren encetar un procés, amb la participació de representats de la societat civil valenciana, amb l´objectiu de formalitzar un acord valencià en matèria de finançament per a superar la discriminació històrica que hem patit els valencians. Enhorabona, semblava que per fi els diputats valencians prioritzaven als seus debats les qüestions importants que poden condicionar el nostre futur. Però va estar flor d´un dia. Nou mesos després res se sap del consens i l´acord, i ara han encetat una nova reforma de l´Estatut d´Autonomia on s´obliden d´eixa discriminació històrica que veien tots al mes de juny de 2010.
Res que dir en contra de reformar l´Estatut d´Autonomia per a incorporar l´exigència d´equilibri territorial i distribució proporcional al pes de la població de les inversions publiques de l´administració central. És de dret, ho tenen altres comunitats autònomes i no ha estat declarat inconstitucional. A més a més el secretari d´Estat d´Hisenda del Govern central va declarar (15 de setembre de 2009) que la distribució territorialitzada de les seues inversions ha de respectar el que diuen els estatuts de les diferents comunitats autònomes. Però, per què no continuen amb el més important? Per què no es fixa a l´Estatut la reivindicació del deute històric que conclou l´informe encarregat per la Generalitat Valenciana? Els diputats valencians poden trobar referències als estatuts d´Andalusia i Extremadura. Per què no s´inclou una condició per a superar la discriminació del finançament dels valencians?
La renda per càpita de la Comunitat Valenciana se situa per baix de la mitjana, per la qual cosa no és equitatiu que la seua balança fiscal amb l´Estat siga deficitària i el seu finançament per càpita també se situe per baix de la mitjana. Cal que mentre la renda per càpita se situe per baix de la mitjana el sistema de finançament autonòmic garanteixca fons suficients per a situar el finançament per càpita almenys en la mitjana de les comunitats autònomes. Com s´ha vist recentment, la Constitució espanyola permet atribuir als estatuts una funció molt destacada en la determinació final del finançament autonòmic.
Els valencians tenim dret a un estat de benestar de primera. Per a això necessitem recursos suficients. Ha quedat demostrat amb xifres el dèficit històric que hem suportat i la discriminació que encara patim. Cal el consens polític per a superar esta situació i concretar les nostres aspiracions. Si els polítics no ho fan, algun dia els ho exigirà la societat valenciana.